La primera volta al món

Al segle setze, la cerca de noves rutes comercials per arribar a Àsia, era molt important. Fernando Magallanes, un navegant portuguès de Sabrosa, va proposar a la Corona espanyola un pla per arribar a les Illes de les Espècies (actual Indonèsia). El pla consistia a arribar a Àsia, navegant cap a l'oest i evitant les aigües que corresponien a Portugal segons el tractat de Tordesillas. Ho havia proposat abans a la corona portuguesa, però el seu pla va ser rebutjat.

La reina Isabel II d'Espanya va veure l'oportunitat d'expandir el seu imperi i el comerç entre els ports del seu regne, i va decidir finançar el projecte.

L'expedició va sortir de Sanlúcar de Barrameda a Sevilla, el setembre de l’any 1519 amb 5 naus i 265 mariners. Les naus eren: la Trinitat, amb Magallanes com a capità, la Concepción, capitanejada per Gaspar de Quezada i amb Juan Sebastián Elcano com a contramestre, la Sant Antonio, amb Juan de Cartagena com a capità, la Santiago, amb Juan Serrano al capdavant, i la Victòria, capitanejada per Luís de Mendoza.

El viatge va tenir la primera parada a les Canàries, després continuà per la Costa de Guinea fins a Cap verd i més tard va arribar al Rio de la Plata, on es pensaven que havien trobat un pas. Després de descobrir que no era real, part de la tripulació es va revelar. Posteriorment, van superar desafiaments com la travessia de l'Estret de Magallanes per primer cop. Després de travessar l'oceà Pacífic, van arribar a les Filipines, demostrant que les terres espanyoles i les Illes de les Espècies estaven connectades per aigües controlades pel regne d’Espanya.

La ruta va estar plena de perills, incloent-hi tempestes, fam, falta d’aigua, i malalties com l’escorbut. També es van equivocar molt amb el temps que necessitaven per fer les travesses, perquè es pensaven que les distàncies eren més petites. Un cop a les Filipines, Magallanes va morir en un enfrontament amb els natius d’una de les illes.

Després de la mort de Magallanes, el basc Juan Sebastián Elcano va prendre el comandament de l’expedició. Les naus portaven mercaderies per vendre a les Moluques i havien de carregar espècies, i així ho van fer. Després van emprendre el viatge de retorn només amb dues naus: la Trinidad i la Victoria. Elcano es va quedar amb la Victoria i va tornar per la ruta portuguesa, i Carvallo va tornar desfent el camí per aigües espanyoles, amb la Trinidad.

L’expedició d’Elcano va passar pel Cap de Bona Esperança, va pujar per les costes d’Àfrica i va completar la primera volta al món 3 anys després de la seva sortida, arribant al port de Sanlúcar de Barrameda amb només 18 mariners, el setembre de 1522.

La història de la primera volta al món és més que una història d’aventures i descobriments. És un testimoni de la curiositat humana i les nostres ganes de comprendre més enllà dels nostres horitzons.

Magallanes, Elcano i la seva tripulació, van ensenyar-nos que, malgrat els desafiaments, era possible fer la volta al món. Una gran proesa.

Gràcies per acompanyar-nos en aquesta travessia a través del temps. Fins al pròxim episodi.

Continueu explorant, somiant i descobrint com Magallanes.